Los Diálogos de Urbanismo y Territorio del COACM han llegado a Albacete

[ad_1]

La Agrupación de Arquitectos Urbanistas de Castilla-La Mancha (AAU-CLM), perteneciente al Colegio Oficial de Arquitectos de Castilla-La Mancha (COACM), puso en marcha, a finales de 2021, un ciclo de debates que, bajo el título ‘ Diálogo de Urbanismo y Territorio’, ponen sobre el tapete asuntos de interés y de actualidad en el mundo de Urbanismo, acercándose al gran público en un formato abierto.

El primer de estos debates es va celebrar a la Sede Regional del Colegio Oficial de Arquitectos de Castilla La-Mancha, a Toledo, dedicat a ‘Los retos del urbanismo en la España vaciada’. L’AAU-CLM va assumir el compromís d’extensió de la iniciativa al resto de les demarcacions provincials del COACM, rotant així per cada una de les províncies de la regió amb una periodicitat semestral.

Esta semana s’ha celebrat el segon diàleg a la provincia d’Albacete. El tema elegido ha estat ‘Hacia un nou marc normatiu urbanístic a Castella-La Mancha: retos i oportunitats’. Com en la primera ocasión, el diálogo lo moderó el presidente de la AAU-CLM, Rubén Amigo, y contó con la presencia en la mesa de profesionales de reconocido prestigio en el mundo del Urbanismo: José María Ezquiaga, doctor arquitecto y sociólogo, profesor de la UPM i president de la Asociación Española de Técnicos Urbanistas, distingit amb nombrosos premis i reconeixements; Joaquín Azpitarte, doctor en economia, enginyer d’organització industrial i arquitecte tècnic, professor universitari i director de desenvolupament acadèmic internacional de la Universitat Internacional de la Rioja; Virginia Cavia, jefa de l’àrea funcional de Urbanismo del Ayuntamiento de Toledo, con más de veinte años de experiencia en urbanismo, buena parte de ellos al frente del Servicio de Planeamiento Municipal de la Dirección General de Urbanismo de la JCCM; y Gumersindo Fernández, director en Gumersindo Fernández Arquitectos SLP, gestor de cooperatives, membre de la directiva de l’Associació de Promotors de Cádiz i professor en Real Estate Business School.

El debate tuvo lugar en el salón de actos del Museo Provincial de Albacete, con el formato idéntico al primer: una conversación distendida que permitía llegar a conclusiones, por lo que no s’ha demanat als participants un discurs o una ponència particular, sinó que se’ls permetia. plantaron temes en torno als quals van exposar obertament les seves opinions, en animada conversa.

L’argument principal de la tarda fou en quina mesura els futurs plans d’Urbanisme i fins i tot les lleis urbanístiques han de seguir el tradicional model regulador o, pel contrari, han de desmarcar-se del mateix, adoptant un model més liberal.

Des del principi, el diàleg fou interessant i dinàmic, “con dos posturas iniciales contrapuestas, que luego se fueron acercando”, senyala Ruben Amigo.

El diàleg va començar per una revisió de la història i la normativa urbanística a Espanya. Aquest anàlisi mostró com la regulació s’ha desenfocat de tal manera que, en el lloc de centrase en els problemes de les ciutats d’avui, la seva realitat és la d’un conjunt de lleis i plans amb la seva principal preocupació es complir uns estàndards que només atenen a. la quantitat, i no a la qualitat, i que dejan molts aspectes vitals sense atender, i per donar resposta a decenas d’informes sectorials que no tenen en compte les ciutats en el seu conjunt, i que es preocupa per interessos excessivament aïllats.

En el transcurso del diálogo, Gumersindo Fernández y Joaquín Azpitarte es mostraron partidarios de un enfoque liberal del Urbanismo, con la mínima intervención de los poderes públicos, y abogaron por que sea el propio mercado, y la defensa de la propiedad privada y sus intereses, els que dominen el desenvolupament de la ciutat, al menys com a plantació inicial i davant del model actual. Ezquiaga va començar qüestionant-se quan és la problemàtica fonamental de les ciutats d’avui sobre la que hi ha que centrar-se i, junt amb Cavia, es va declarar partidari d’una revisió del model actual, però sense enmienda a la totalitat.

Un diàleg animat va armonitzant els dos plantaments inicials, liberals i reguladors. “Lleguem a la conclusió del que hem d’aconseguir respostes als complexos i variats problemes de la ciutat, però sense encorsetar amb una zonificació rígida i sempre tenint en compte com afectaran les decisions de l’urbanisme a l’empresa, i, en definitiva, al correcte. desarrollo económico de la sociedad”, explica Amigo.

A llarg del diàleg va intervenir altres molts temes interessants, com ara, per exemple, si han d’existir només directrius per als creixements de les ciutats o han de continuar amb la classificació tradicional del sòl. Igualment va salir a col·lació el mercat de l’habitatge i el dret a la vivenda digna.

El diàleg va a ser compartit pel COACM tant a la seva pàgina web com a la seva RRSS, sempre amb la vocació d’aportar valor a la societat.

[ad_2]