Desde el despacho de abogados Navas & Cusí advierten del tsunami que se avecina por el cese de trabajadores de la Administración pública española

[ad_1]

El abuso, que ha quedat acreditat jurisdiccionalment, consisteix en prórrogues de contractes temporals, encubriendo una relació laboral de caràcter fijo, actuació fraudulenta que està prohibida per les directives europees i que crea una quantitat inmensa de treballadors interns a l’administració, creant en aquests. treballadors interinos, que no són funcionaris sinó personal laboral en el que succeeix una situació de continuïtat laboral irregular, una gran inseguretat pel seu futur, desazón, ansietat, i la privada de dur a terme una vida normal i digna. Los condicionantes son terribles porque, especialmente en la Administración Local, la dependencia de la tendencia política del gobernante determina la continuidad o no de su situación laboral.

Actualment una bona part d’aquests empleats interns que treballen per a l’Administració, quan arriben el cese i tenen que revalidar la seva posició, se’ls fa passar per una oposició predeterminada ara el seu perfil, examinant-se el que portarà fent la meitat de la seva vida laboral, algo inconcebible en un Estado de Derecho y un agravio para el resto de opositores funcionarios.

Y el final de l’últim decret en el que s’aborda la seva regulació causa una més inseguretat, donat que hi ha grups polítics que proposaven que s’eximient de passar les oposicions els que duren diez anys treballant com a interinos laborals, encara que la Ley no prevé aquestes situacions i , en molts casos, queda determinada si situació futura per sentències judicials que els son parcialment favorables quan aquests treballadors son despedits i acuden als Tribunals.

El caos e inseguridad que causa aquesta situació d’indefensió és la definició per antonomàsia d’una situació que és més comuna del que sembla a Espanya, encara que hi ha situacions semblants a països com França, Itàlia, Grècia i fonts jurídiques apuntan a la necessitat d’iniciar. un estudio en tots els països membres de la UE.

La repercusión de la situación comentada abarca a un entorn familiar que encapsula en torno a 4 milions de persones a Espanya, vivint aquesta tragèdia, quan les últimes resolucions del Tribunal de Justicia de la Unió Europea castigaven l’abús en la defraudació per l’administració, proposant com a sanció el convertir als empleats públics abusats en fijo personal de l’Administració.

La Comisión Europea hauria d’avergonzarse que la causa o “chapter” que va obrir l’any 2013 contra el Reino de España a conseqüència de multitud de quejas d’interins de l’Administració en fraude de ley que sucesivament han presentat tota l’amalgama d’interins associacions, plataformes. , en ocho años no hayan concluido en procedimiento disciplinario estableciendo que nuestro País ha infringido el derecho de la Unión Europea vulnerando la directiva de 1999 que prohíbe semejantes abusos.

Recientemente han tingut gran repercusió en aquest assumpte les accions promogudes per la Plataforma “Empleats Públicos Abusados” (EPA). L’any 2013 nombrosos afectats es van dirigir a la Comissió Europea, -encarregat de l’execució de la normativa europea-, posant en el seu coneixement la possible vulneració del dret de la Unió Europea relacionada amb l’aplicació de la Directiva 1999/70/CE. en l’àmbit de les administracions públiques del sur d’Europa, en concret, a Espanya, per lo que es refereix a la situació dels funcionaris públics en situació d’interinitat. A través de les nombroses reclamacions interposades, es posa en coneixement de l’òrgan mencionat, l’abús de temporalitat que estaven patint tants funcionaris interns com a empleats laborals per les Administracions Públicas, en representació de l’EPA (Empleats Públics Abusats).

Desde Navas & Cusí, en la representació d’un gran col·lectiu d’afectats es va interposar en data 5 de juny de 2021, una queja davant la Comissió Europea per infracció del dret de la Unió. L’objecte d’aquest era l’adhesió a la queja múltiple interposta l’any 2013, el qual es va registrar públicament sota el número CHAP (2013)01917, i l’obtenció d’una resolució per part de la Comissió en la que es sanciona disciplinàriament a Espanya per la defectuosa transposició i falta d’eficàcia de la Directiva 1999/70/CE, així com es reconeix a aquests afectats la fijeza en virtut de la jurisprudencia dictada pel TJUE.

Així les coses, en data 26 de juliol de 2021 es va acollir a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu a través de la petició per posar en coneixement de la mateixa l’incompliment portat a terme pel Regne d’Espanya i la seva reclamació interposada davant la Comissió Europea. . Posteriorment, es va tornar a acudir en data 6 de setembre de 2021 al Parlament Europeo amb el fin d’instar al president del Parlament Europeo per a que remitiese un dictamen motivat a través del qual emitiese una opinió i la seva recomanació dirigida a la Comissió Europea, instal·lant a esta a que se pronuncia definitivament sobre l’incompliment de la Directiva 1999/70/CE per part de España.

Ese mateix dia, a més d’acudir al Parlament Europeu, a la vista de la inoperabilitat demostrada per part de la Comissió Europea respecte a la queja presentada el 5 de juny de 2021, es va dirigir també una Carta de Mora a aquest últim òrgan argumentant la falta. d’activitat i l’omissió de les pretensions alegades tant en la queja interpuesta per aquesta part, com la ja presentada l’any 2013 que, a la data d’avui no s’ha resuelto a pesar que han transcurrit ocho anys des que es va presentar. Cabe a su vez mencionar que, a lo llarg d’aquests anys, la Comissió únicament ha emès un total de quatre comunicacions sobre aquest assumpte, essent que en cap d’ells es proposava solució alguna a la problemàtica plantada. És per ell que, a través de la Carta de Mora, a més de manifestar a la Comissió la falta de pronunciament, es demanaria a la mateixa situació de posicionament al respecte, així com l’emissió d’una resolució definitiva a través de dictamen motivat.

Per un altre lado, en data 20 d’octubre de 2021, novament s’ha emès un nou escrit sol·licitant a la Comissió Europea que ha de traslladar-se per remetre a aquesta documentació i tot el relatiu a les circumstàncies professionals dels afectats a les quals s’ha fet referència en la queja presentada el 5 de juliol de 2021.

Sin embargo, respecte a esto último, la Comissió Europea tampoc no es va digner a respondre. Per això, una vegada més a la vista de la inactivitat manifestada per la Comissió, i transcurrits els dos mesos que exigeix ​​el Tractat de Funcionament de la Unió Europea una vegada ha estat interposada la carta de mora per dirigir-se al Tribunal de Justicia de la Unión. Europea, actualment s’està treballant en la redacció d’un recurs per omissió contra la Comissió Europea davant el TJUE. Aquest recurs es troba reconegut en els articles 265 i 266 del TFUE, els quals estableixen que, en cas d’omissió per part d’una Institució Europea, podrà interposar aquest recurs per omissió i, a més, obligar a indemnitzar els perjudicats.

Com s’ha comentat amb anterioritat, aquest recurs s’interposa amb l’objecte de manifestar la inactivitat per part de la Comissió Europea des de la primera reclamació interposada davant la mateixa, és a dir, des de 2013, a través de la queja registrada sota el número CHAP ( 2013)01917. Y és que és destacable que la Comissió Europea en 8 anys s’ha abstenit de pronunciar sobre un problema que afecta a més de 800.000 o 1.000.000 de persones; sea ​​cual sea, una xifra intolerable. Y que a día de hoy está afectando con más intensidad a España a causa de la publicación de OPES y el cese injustificado de estos empleados, ateniéndonos a las últimas resoluciones del Tribunal de Luxemburgo que propone que España sea sancionada con convertir al personal interino en fijo. .

L’objectiu primordial de l’EPA amb la interposició de dicho recurs, és la puesta en coneixement del TJUE la problemàtica que s’ha dut a terme a Espanya des de 2013, i la inactivitat manifestada per part de la Comissió Europea davant de les quejas interposades davant la mala des d’aquella. any fins a l’actualitat. Com també ho és la sol·licitud al TJUE d’instar a la Comissió Europea a emetre un dictamen motivat sobre l’incompliment per part del Regne d’Espanya i posant fins a aquesta problemàtica que persisteix al nostre país.

Sí que, és essencialment mencionar que el mateix tribunal al que se va a dirigir el recurs per omissió, ha dictat en diverses ocasions sentències les quals davant de situacions idèntiques a les que es reclamaven davant la Comissió Europea, reconeixent l’abús de temporalitat i per acabar el reconeixement de la fijeza dels afectats per ella. Las sentencias más destacables respecto a esto último son el Auto del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 2 de junio de 2021 (Asunto C‑103/19 y la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 11 de febrero de 2021 ( Asunto C-760/18), entre altres.

Per un altre costat, i una vegada sea interposat el recurs per omissió, es presentaran també unes mesures cautelars en virtut de l’article 279 del TFUE. Amb les mateixes pretenguin sol·licitar el manteniment dels emoluments del personal intern fins que es resolgui definitivament la queja plantada. Cuestión compleja pues és un recurs contra la Inacción de la Comisión, però no permet en aquest moment entrar al fons, es podria entrar com altres vegades la Comissió hauria decretat la infracció del Regne d’Espanya de la Normativa de la Unió Europea, fent cas omiso el nostre País de dicha resolució , en cuyo cas s’ha d’acudir al. TJUE. Hay que ir a por tots per complex que sea per solucionar el problema.

Navas & Cusí ha anunciat que plantarà per a tots els interessats adherits a l’acció que, en el cas de que el dictamen que emetia el Tribunal General resulte inmotivat o no se resuelva correctament el recurs d’omissió, el bufete procedirà a presentar el recurs de casació davant el Tribunal de Justicia (Artículo 56 del Estatuto del Tribunal de Justicia de la Unión Europea) y, en última instancia, es dirigirá al Defensor del Pueblo europeo. Aquest últim és una figura mediadora i independent que intermedia i intercede entre els ciutadans europeus que sienten que els seus drets han estat violats per una autoritat de la Unió (article 20.2 d) del TFUE i article 43 de la CDFUE).

A més, si aquests pronunciamientos no resulten conformes al Dret, es podrà plantar un recurs d’anul·lació (art. 263 i 264 del TFUE), que permetrà sol·licitar al TJUE que s’efectuï un control de la legalitat d’aquells actes que tinguin com a resultat contrari al dret de la Unión y, per lo tanto, el seu contingut sea susceptible de ser anul·lat.

Aquests anuncis permeten adelantar que Espanya serà finalment sancionat.

[ad_2]