13 errores garrafales que pueden arruinar la imagen de una marca en redes sociales
[ad_1]
Las redes sociales son el canal idònia per a les marques i empreses puguin realitzar una comunicació molt més directa i ràpida amb els seus consumidors, ja sea per resoldre els seus problemes, interactuar amb ells o, simplement, publicitar els seus productes. No obstant això, també és la via per la que les organitzacions poden patir una crisi de credibilitat davant els seus clients gràcies al seu ampli abast i difusió.
Un exemple molt drástico de ello lo dio Elon Musk, CEO de Tesla, a principis d’aquest mes, quan va preguntar al seu Twitter personal si havia de vendre el 10% de les accions de la firma. Dos dies després, el magnat va perdre fins a 50.000 milions després de les accions de la seva companyia que es van trobar. Un altre cas bastant destacable lo diu Correus en maig d’aquest any, quan la seva campanya de vendes contra el racisme va provocar un gran revista a les xarxes socials.
És més fàcil del que sembla equivocarse en la gestió de xarxes i un petit error o una falta de plantació pot provocar un autèntic aluvión de comentaris negatius cap a la companyia. Per ello, des Consultoria Nuvix -consultora especialitzada en digitalització i en la transformació de models de negoci- han recopilat els 13 errors més comunes i graves en xarxes socials que poden afectar a la imatge d’una marca:
- No contar amb una estratègia ben definida. Es el principal error que cometen las marcas principiantes en el mundo de las redes sociales: aventurarse a publicar sin saber muy bien cómo hacerlo, cuándo hacerlo ya quién dirigirse. Antes és fonamental crear una estratègia en RRSS que estigui dirigida a complir els objectius empresarials de la marca. I una bona part de ello recae en estudiar les hores i els dies en els que millor funcionaran les publicacions, així com elaborar un pla de continguts que sea afí a l’audiència.
- Estar en totes les xarxes socials, encara que no faci falta. Una conseqüència directa de publicar en xarxes sense una estratègia prèvia és fer-ho en totes les xarxes socials sense haver investigat si en aquests canals es troba el públic objectiu de la marca, algo que pot derivar en derroche de recursos i comptes abandonats. Per exemple, podeu mantenir una comunicació en redes més joves com Instagram o TikTok no sea lo més adequat per a un despacho d’advocats.
- No completar al 100% els perfils de la marca. Un altre error molt freqüent a l’hora de crear un perfil en RRSS és deixar incomplets alguns dels dades d’interès. No hi ha que olvidar que les xarxes socials també son un canal d’informació per als possibles clients, per lo que abans de fer una captació de seguidors hi ha que donar tots els detalls possibles de la marca per als possibles seguidors estiguin informats.
- Comprar seguidors falsos i apostar per la quantitat més que per la qualitat. Es tracta d’una mala pràctica que encara moltes marques segueixen portant a cap i que no només no aporta res, sinó que pot ser perjudicial. Y és que les comptes falses mai compraran ni interactuaran amb l’empresa, però generaran una mala impressió i desconfiança davant els possibles seguidors reals. Això és conseqüència directa del pensament de moltes marques de que al començar han d’aconseguir la major quantitat de seguidors possibles en les seves xarxes, pese a que és molt més efectiu captar a aquells que els van interessar més el missatge. En definitiva, és millor apostar per seguidors de qualitat que vayan a interactuar que per una gran quantitat de seguidors que no els interessa la marca.
- No tenir en compte a l’algorament per publicar. No tot el que una empresa publicarà a les seves xarxes apareixerà reflectit a la línia de temps dels seus seguidors. Sí és que cada red social compte amb un algoritmo que modifica els continguts de les línies de temps de cada usuari tenint en compte els seus interessos, per lo que no hay dos únics. Per ello, per a classificar l’algoratge que interaccionar amb els usuaris. Y es que a veces les marques olvidan que las redes sociales son efectivamente eso, un medio para sociabilizar. Això significa que hi ha que tractar de connectar directament amb els seguidors responent als seus comentaris, solucionant els seus dubtes i augmentant els seus bons comentaris.
- Fes servir massa #hashtags. Un error molt comú és redactar el tweet o missatge amb una gran quantitat de hashtags que no aporta visibilitat i assegura el text. No té molt sentit publicar “#errors en #redes socials que poden #afectar gravement a les #marcas”, ja que estan etiquetant paraules sense interès per a les internautes i en les que ningú clicarà.
- Ser massa formals en el llenguatge. Les RRSS corporatives són canals d’informació diferents als tradicionals i, per tant, poden jugar un poc més amb el missatge per cridar l’atenció de l’audiència. Per ello, siempre será mucho más llamativo apostar por los textos cortos, hablando de tu en vez de tu y apoyando la comunicación con recursos como emojis. Això sí, que la comunicació sea informal no significa que deba ser poc professional, pues un missatge mal redactat o amb faltas d’ortografia serà rechazado pel públic.
- No dar un valor afegit al client. Les xarxes socials són un canal fantàstic per a les marques que es posicionen com a líders d’opinió en els seus respectius sectors. Però per a ell, se debe evitar una comunicación excesivamente corporativa o publicitaria en la que solo se hable de la marca i apostar per missatges útils i informació interessant per als seguidors.
- Publicar massa contingut en poc temps. Ocupar constantment la línia de temps dels usuaris amb missatges o tuits de la marca pot ser igual o més perjudicial que tenir el perfil de la red social abandonat, ja que a ulls del cliente es pot considerar com a correu brossa. En aquest sentit, hi ha que saber respectar els formats de cada vermell i adaptar-se al ritme dels seus seguidors (per exemple, a Twitter es poden realitzar diverses publicacions diàries, mentre que a Instagram és preferible reduir-les a 5 a la setmana.
- Ignorar o eliminar les crítiques. En el lado contrari, estan les marques que no només no interaccionen amb els seus seguidors, sinó que ignoren les seves crítiques o directament les eliminades. Per suposat esto no esconde el problema, sinó que ho agrava, ja que les redes son un canal d’atenció al client tan vàlid com pot ser el telèfon, i els consumidors ho saben.
- Alimentar al Troll. No és raro trobar-se amb usuaris que no paran de realitzar crítiques negatives i fins i tot comentaris tòxics en qualsevol publicació que suba una marca a les xarxes socials. Per a aquest tipus de casos existeix un dit en anglès que dice “No doneu menjar al troll”, és decir, no dar a l’usuari tòxic un altavoz per que pugui desprestigiar a l’empresa davant el resta de l’audiència. Lo ideal en aquest sentit és portar a missatges directes.
- Difundir el mateix contingut en xarxes diferents. Reutilitzar la mateixa còpia i les mateixes imatges en diferents xarxes socials mai funciona bé. Això genera una imatge monòtona de la marca davant el seguidor, que verá lo mateix diverses vegades en llocs diferents i s’acabarà aburriendo.
- Imitar a la competència. Abans d’una marca que està consiguiendo grans repercussions en les seves xarxes, pot passar que la seva competència decideixi estudiar i aplicar les seves mateixes tàctiques. Però això és difícil que salga bé, ja que cada marca és distinta inclosa dins d’un mateix sector, per això les seves necessitats en RRSS seran també diferents. Però sempre es pot utilitzar la tècnica del benchmarketing, que consisteix a aprendre dels moviments del competidor i adaptar-se als seus objectius de negoci.
[ad_2]
